QUÈ ÉS EL IOGA?
La
paraula Ioga deriva de l’arrel sanscrita “yuj”, que significa jou (yugo). També
significa unió o comunió, és en realitat la veritable unió de la nostra
voluntat amb la voluntat de Déu. Significa el domini de tots els poders del
cos, pensament i ànima a Déu. Significa la disciplina de la intel.ligència, de
la ment de l’emoció i la voluntat que el propi Ioga presuposa. Significa un
equilibri de l’ànima que ens permet mirar de la mateixa manera tots els
aspectes de la vida. El Ioga és un dels sis sistemes ortodoxos de la filosofia
india. Segons les idees indies tot està penetrat per l’esperit suprem
universal, del qual l’esperit humà forma part.
El
sistema Ioga és anomenat així degut a què ensenya els mitjans pels quals
l’ànima de l’home pot unir-se o trobar-se en comunió amb l’ànima universal,
assegurant així l’alliberació.
TIPUS DE IOGA
Podem
trobar una sèrie de correspondències entre els tipus de ioga i el sistema de
txacres.
- Txacra 1- Hatha
ioga: treballa el cos físic i el seu equilibri.
- Txacra
2- Tantra ioga: treballa i
estimula els sentits i les energies corporals.
- Txacra 3- Karma
ioga: és la disciplina de l’acció justa.
- Txacra
4- Bhakti ioga: és la
disciplina de la devoció i el servei als altres.
- Txacra
5- Mantra ioga: és la part del
ioga que treballa amb els sons.
- Txacra
6- Yantra ioga: és la part del
ioga que treballa amb els símbols.
- Txacra
7- Jnana ioga: és la disciplina
del coneixement.
Hatha ioga: Ha (el sol), Ta (la luna), Ioga
(ajuntar, reunir); per tant es pot definir com la unió dels corrents solars i
llunars, masculins i femenins en l’interior de l’ésser. Comprèn la pràctica
d’una sèrie d’exercicis, els àssanes,
el treball amb la respiració, pranaiama,
i tot una sèrie de tècniques de relaxació.
Tantra ioga: és la part del ioga que utilitza
pràctiques per alliberar els sentits. En aquest tipus de ioga es produeix la
unió de la dualitat, reestablint allò que es trobava separat. Algunes
pràctiques d’aquest ioga utilitzen la sexualitat viscuda com a experiència
religiosa.
Karma ioga: és el camí del ioga que ens apropa a
l’alliberament per mitjà de l’acció justa (el camí del mig). L’home ideal és
aquell que enmig del més gran silenci i solitud, troba l’activitat intensa i, a
l’inrevés, enmig del bullici és capaç de trobar la tranquilitat.
Bhakti ioga: és una veritable i sincera recerca
d’allò superior, una recerca que comença i acaba en l’amor. És l’intens amor
per Déu.
Mantra ioga: mantra denota una paraula sagrada, una
frase o un so que el podem repetir interior o exteriorment, durant la meditació
i els ritus. Serveix per calmar la ment i fer-la entrar en estat meditatiu.
Yantra ioga: un yantra és un dibuix emprat per la
meditació semblant a un mandala però que no ha de ser necessàriament circular.
És el tipus de ioga que empra símbols visuals per la meditació (per exemple
l’hexagrama que denota un equilibri estatic.
Jnana ioga: es dedica a l’estudi dels
coneixements cientifics de la vida, de l’univers. És el iga de l’estudi i la
saviesa.
“Una
respiració alterada condueix a una ment alterada, una respiració estable
condueix a una ment estable. Les dues van alhora”.
Hathayoga Pradipika
“La
ment és la sobirana dels sentits; la sobirana de la ment és la respiració; el
mestre de la respiració és el sistema nerviós; la tranquil·litat del sistema
nerviós i la concentració depenen tan sols d’una inspiració i exhalació amb un
so estable, suau i rítmic”.
Hathayoga Pradipika
“La
postura àssana aporta estabilitat al
cos i equilibri a la ment”.
Patanjali
L’acte
de respirar comporta un intercanvi còsmic. No prens l’aire, sinó que el deixes
penetrar al teu cos. Reps l’alè vital que ve del cosmos.
Quan
exhales, buides tots els residus, és un acte de neteja i purificació.
Quan inspires,
l’aire et vitalitza i et dóna força.
Tota
acció és una descàrrega d’energia, la relaxació és el medi natural per a la
reposició de l’enegia.
A
més acció correspón més relaxació .
Quant
millor sigui la relaxació conscient, més energia s’acumularà.
Antoni Blay
Tota
contracció muscular conscient o inconscient és una despesa d’energia .
Per
consegüent tota contracció muscular que
no correspongui a una finalitat útil significa una pèrdua inútil d’energia.
Antoni Blay
