RESPIRACIÓ

L’acte de respirar és el primer que fem quan arribem a aquest món, la primera inspiració, i també l’últim quan l’abandonem, la darrera expiració.

Malgrat ser una acció tan important, molt poques vegades a la vida en prenem absoluta consciència. El més habitual és que l’acte de respirar sigui automàtic, la qual cosa és fantàstica, però també pot esdevenir una acció voluntària. Aquesta darrera vessant és la que fa que l’acte de respirar esdevingui la clau que obre la porta de la nostra consciència.

Quan l’oxígen és escàs, l’acció de respirar ens produeix angoixa i la vida disminueix: ens apropem a l’ofec i a la mort. A vegades, durant el dia, encara que no en siguem prou conscients, es produeixen moments en què l’aportació d’oxígen a la sang és pobra. Respirem d’una manera superfícial, i la nostra vitalitat minva. Estem nerviosos, anem de pressa, tenim por, etc. Tots aquests motius escurcen i debiliten la nostra respiració.  Aleshores ens descobrim fent un sospir, una gran inspiració: ens manca l’oxígen encara que no ens n’adonem.

LA RESPIRACIÓ IÒGUICA

La respiració és la base de la vida, a través d’ella captem el prana o energia vital. Per gaudir d’una bona salut és molt important mantenir una respiració àmplia i regulada. Per això és fonamental aprendre a desenvolupar-la coneixent les seves quatre fases: a) inspiració, b) retenció amb pulmons plens, c) espiració i  d) retenció amb pulmons buits.

La respiració iòguica o completa consta de tres parts: abdominal o inferior, intercostal o mitja i clavicular o superior. La respiració s’ha de fer sempre pel nas de manera lenta i regulada.

Respiració abdominal

És la respiració que fem quan som petits i és la que fan tots els animals. Permet una gran oxigenació i dóna molta energia; és la base de respiració completa. La fem portant l’aire a la zona més inferior dels pulmons, per això s’infla una mica la panxa. Per notar-ho podem posar les mans a la zona abdominal. Quan ja la sapiguem fer bé, la realitzarem controlant la musculatura abdominal.

Respiració intercostal

És la respiració que ens posa en contacte amb el món exterior i ens fa agafar confiança en nosaltres mateixos. La realitzem portant l’aire a la zona del tòrax, per notar-ho podem col·locar les mans als costats, sobre les costelles. Quan entra l’aire aquestes s’inflen i el tòrax s’expandeix.

Respiració clavicular

Purifica i enforteix la part superior dels pulmons, la qual cosa ens evita malalties respiratòries. La fem portant l’aire a la part superior dels pulmons. Ho podem notar col·locant les mans per sobre de les clavícules; aquestes s’elevaran quan inspirem.

La respiració iòguica o completa és una combinació de les tres. Inspirem omplint primer la part de l’abdomen, després el tòrax i per últim la zona superior, i exhalem també amb aquest ordre. Per acabar de treure tot l’aire contraurem una mica la musculatura abdominal.

EXERCICI DE PRANAIAMA

NADI  SODHANA

El terme nadi designa els canals energètics que recorren tot el cos alimentant-lo d’energia vital prana. Sodhana significa purificar. Aquest exercici harmonitza els dos corrents energètics que circulen pel cos. Corrent Solar, energia positiva, prana (energia d’absorció), ha (ha tha ioga). Corrent Llunar, energia negativa, apana (energia d’eliminació), tha.

Aquest exercici elimina els bloquejos energetics i equilibra l’activitat dels canals energetics nadis. El canal que acaba a la fossa nasal esquerra és ida (respiració llunar, refrescant, correspon al sistema nerviós parasimpàtic) i el que acaba a la fossa nasal dreta és pingala (respiració solar, càlida, correspon al sistema nerviós simpàtic).

Aquest exercici de pranaiama a part d’equilibrar el prana, purifica les impureses de la sang, incrementa l’absorció d’oxígen i estimula l’eliminació de diòxid de carboni. Elimina l’aire viciat dels pulmons i, purifica les cèl·lules cerebrals. Proporciona pau espiritual, serenitat emocional, millora la salut i proporciona vitalitat. Ajuda a centrar la ment abans de fer una meditació.

Per realitzar l’exercici ens asseurem en qualsevol postura de meditació (padmasana, siddasana o postura fàcil), amb les cames creuades, la columna ben recta, la barbeta entrada i el tòrax alt i sortit que ens permeti respirar profundament. Col·locarem la mà dreta en nasagra mudra (dits índex i mig sobre la base del nas enmig de les dues celles, el dit polze tapa el forat dret del nas i el dit anular tapa el forat esquerra). D’aquesta manera anem inspirant per l’esquerra amb el forat dret tapat i, tapem l’esquerra i exhalarem pel forat dret; tornem a inspirar pel dret, tapem i traiem l’aire per l’esquerra. Un cop fet aquest cicle complet, en podem fer uns quants més centrant l’atenció en ajna xacra.

LA RESPIRACIÓ I EL NAS

L’acte de respirar és el primer que fem quan arribem a aquest món, la primera inspiració, i també l’últim quan l’abandonem, la darrera expiració.

Malgrat ser una acció tan important, molt poques vegades a la vida en prenem absoluta consciència. El més habitual és que l’acte de respirar sigui automàtic, la qual cosa és fantàstica, però també pot esdevenir una acció voluntària. Aquesta darrera vessant és la que fa que l’acte de respirar esdevingui la clau que obre la porta de la nostra consciència.

Quan l’oxígen és escàs, l’acció de respirar ens produeix angoixa i la vida disminueix: ens apropem a l’ofec i a la mort. A vegades, durant el dia, encara que no en siguem prou conscients, es produeixen moments en què l’aportació d’oxígen a la sang és pobra. Respirem d’una manera superfícial, i la nostra vitalitat minva. Estem nerviosos, anem de pressa, tenim por, etc. Tots aquests motius escurcen i debiliten la nostra respiració.  Aleshores ens descobrim fent un sospir, una gran inspiració: ens manca l’oxígen encara que no ens n’adonem.

La funció de la respiració és fer arribar l’oxígen a la sang i eliminar d’ella el diòxid de carboni. El procés respiratori consisteix en conduir l’aire  a través de les fosses nasals, on l’aire es filtra, s’escalfa, i s’humiteja; després l’aire va penetrant cap a l’interior a través de la faringe, la laringe i la tràquea, que es bifurca en dos: els bronquis, i d’aquí entra als pulmons.

Una manera de mantenir net el nas és el jala neti,( jalam significa aigua i neti nas) o dutxa nasal, per fer aquest rentat utilitzem la lota, un recipient que pot ser de ceràmica, metall o plàstic.

Ens serveix per eliminar impureses del nas mitjançant aigua tèbia lleugèrament salada, una culleradeta de café per la capacitat de la lota, entre 250 i 400 cc. d’aigua. Pel matí és el moment ideal per practicar jala neti.

L’aire que respirem conté l’oxígen necessari per la vida així com també el prana o alè vital. El nervi i les cèl·lules olfactives són els principals elements de l’absorció del prana. Molts estudis sobre l’olfacte estàn d’acord en què aquest  és el sentit més agut i té una poderosa influència sobre el cos i les emocions.